Reobre un bar de tapes històric al centre de Barcelona (i a preus de barri!)
Els valors del Bar Bauma no són altres que els de la vida quotidiana i els d'ús quotidià. Inaugurat just després de la Segona Guerra Mundial, va ser un dels primers locals públics moderns de l'Eixample.
Aquest emblema de l'Eixample afronta una segona vida amb una modernització prudent sota la titularitat de Somos Esencia.
Es va tancar el setembre passat, però hi ha llocs que tenen un perfil popular massa popular per deixar-los morir. L'històric Bar Bauma (Roger de Llúria, 124) acaba de reobrir la seua icònica marquesina a Roger de Llíria amb Diagonal. El propietari del bar-restaurant, Joan Altarriba, l'ha cedit al grup de restauració Som Essència, propietaris de Bestial, Barraca i Aigua. Segons Altarriba, el trasllat es va fer “amb la condició que el bar segueixi en mans d'algú que té els mateixos valors que nosaltres”.
Els valors del Bar Bauma no són altres que els de la vida quotidiana i els d'ús quotidià. Inaugurat just després de la Segona Guerra Mundial, va ser un dels primers locals públics moderns de l'Eixample (i com he sentit dir Altarriba, va ser el primer bar de la ciutat en tenir una televisió orientada al client). Durant els anys noranta i principis dels 2000, es va convertir en una trobada d'escriptors: es podia conèixer Quim Monzón, Joan de Sagarra o Marsé, però en realitat l'important era la calma que transmetia el bar, en un emplaçament estratègic, i poder gaudir d'un bon esmorzar o d'un menú decent i abundant del dia.
Bauma significa “refugi de roca en una cova natural poc profunda on penetra la claredat”. I l'escletxa de l'entrada fosca, sota el rètol icònic i entre parets de pedra, continua prometent això. Segons la direcció de Som Essència, la modernització del local ha estat quirúrgica. “La renovació de l'interiorisme va ser molt prudent, vam deixar intacte el bar i també el detall de la caravel·la ceràmica a sobre de la cafetera”, expliquen. L'horari intensiu no canvia: cada dia de 9 a 23 hores, “per conèixer un perfil de client que va des de la gent gran fins als néts, i on cadascú t'explica la seva història amb el bar quan torna a entrar”, diuen satisfets.
També han mantingut l'oferta d'esmorzars que era marca de la casa: entrepans de flauta de truita, pernil ibèric i fuet, o la clàssica tonyina amb maionesa i pebre rostit Parlen d'una manera 100% barcelonesa d'esmorzar. Per dinar, un plat calent de cullera (fricandó, bolets amb sípia, cua de bou...) i un repertori de tapes clàssiques. I també les inevitables concessions als turistes que fan cua a La Casa de les Punxes: tatakis, torrades d'alvocat i ous Benedictes, però tot a preus que no gentrifiquen.